Taps de suro natural per a vins tranquils

L'arbre del suro i el procés d'extracció

El suro, producte natural, és l’escorça de l’alzina surera (Quercus Suber Ln), de la qual aproximadament el  74% de la producció mundial es troba a la península Ibèrica. L’alzina surera creix lenta i uniformement, assoleix habitualment una alçada de 10 a 12 metres i el seu diàmetre  oscil·la entre 0,3 i 1 metre. La seva vida productiva dura de 100 a 150 anys. Comença amb les primeres escorces que es retiren al voltant dels 25 anys de vida de l’arbre i continua  amb successives lleves a intervals de 9 o 10 anys. Només a partir de la  tercera  ‘pela’, es a dir, al voltant dels  42/45 anys d’edat  de l’arbre, obtindrem el material ideal per fer taps.

El suro és, per tant, un teixit vegetal, format per l’agrupació de petites cèl·lules segellades de una forma, estructura i disposició molt particulars, que la natura ha elaborat durant un lent procés evolutiu d’especialització durant milions d’anys. Les cèl·lules de la seva estructura única de bresca estan  disposades molt regularment  i unides  entre si. N’hi ha un nombre molt elevat per unitat de volum (uns 40 milions per cm3).Les parets d’aquestes cèl·lules estan formades per diverses capes, essent la del mig la més gran significativa. Aquesta capa mitjana està al seu torn formada per capes alternes de suberina i

cera, que donen al suro la seva especial elasticitat. La cavitat interior de la cèl·lula està plena d’un gas similar en composició a l’aire, però sense CO2. Aquest aire o gas ocupa el 90% del volum  del suro. 

És gràcies a aquesta estructura i composició tan especials que el suro que ha estat qualificat per els científics com una “meravella de la natura”.

Totes les propietats físiques del suro es basen directa o indirectament en la seva estructura cel·lular única. Entre els més importants:  lleugeresa, elasticitat, resiliència, impermeabilitat a líquids i gasos, resistència al desgast, durabilitat, químicament inert, etc.

La pela del suro

L’extracció o ‘pela’ del suro s’ha de fer a l’estiu. Es un procés tradicional, es requereix habilitat i experiència per no ferir l’arbre i s’utilitza una destral especial, tot i que els darrers anys s’han introduït eines mecàniques per facilitar la feina als “peladors”, sense deixar de ser una feina bàsicament manual.

Operacions :

1-Es colpeja el suro verticalment i es fa girar la destral amb l’objectiu de separar el suro de l’escorpit (part viva de l’arbre encarregada de fabricar l’escorça de suro).

2-Un cop fets els talls verticals, es fan els horitzontals per marcar l’alçada que tindrà la panna (la peça de suro que s’extreu).

3-Amb l’extrem inferior de la destral en forma de cunya es separa la panna de suro de l’arbre.

Després de reposar uns mesos a l’aire lliure, es fa a les escorces una primera bullida per aplanar-les i separar-les segons el gruix i els diferents usos (taps, discs, granulat, …)

Aquestes pannes seran apilades i es deixaran reposar un mínim de 6 mesos per estabilitzar el suro.

Consells per la conservació i utilització dels taps de suro natural :

Enmagatzematge recomanat : 15/25 ºC  –   50/70 %  HR, en ambient airejat. No exposar-los directament al sol, ni a través d’una finestra.

Unes hores abans de la seva utilització, portar les caixes de taps al local d’embotellar per que aclimatar-los a la temperatura ambient del local. Verificar l’estat de les mordaces del capsal, el centratge amb l’ampolla, el nivell d’emplenat  i controlar regularment la correcta introducció del tap

Demanda d'oferta

Selecció de Taps

Demanda d'oferta

Selecció de Taps